Manifest.

Lifetails és l'app en què penso cada vegada que obro una carpeta vella i hi apareixen fotos antigues. La que m'hauria agradat tenir fa anys, quan Neko i Tofu van arribar a casa i es van convertir en família.

Perquè això és el que són: família. No una metàfora, no una manera afectuosa de parlar. Família. I la família mereix un lloc on hi càpiga tot: el primer dia a casa, el vídeo del moment en què va aprendre a beure de l'aixeta, les manies. I també el pes, la marca de pinso, les vacunes.

Lifetails és aquest lloc. La part que normalment es perd pel camí: les fotos soltes, els vídeos en quatre carpetes, les notes que vas escriure en algun lloc i ja no trobes. I també la part pràctica de la cura —salut, rutines, recordatoris. En fi, la seva història.

I és una casa compartida: la parella que cuida amb tu, l'amic que se'n fa càrrec quan viatges, el veterinari que necessita l'historial sencer, els avis a qui envies fotos. Una mascota viu en moltes mans. La seva història també.

Qui soc? El que prova tres marques de pinso fins a trobar la que els agrada. El que va al veterinari a mitjanit. El que apunta el pes cada mes i guarda cada vídeo, encara que després no recordi on. Construeixo Lifetails perquè tot això sigui en un sol lloc. I per continuar tenint-ho d'aquí a vint anys.